Inaugurat a principis del segle XIX, el Cementeri Municipal de Palma ha evolucionat de forma paral·lela a la societat tant en el que respecta a l’art i l’urbanisme, com als canvis socials i culturals. Així que passejar pel cementeri és una forma de coneixer un poc més la nostra història a través de les obres que han deixat importants escultors i arquitectes, i de la història dels que hi son enterrats.
El cementeri és un lloc de pau però també de dolor i tristesa, és un lloc on t’hi pots trobar tot tipus de gent: el que va a honrar els seus morts, el que cerca un lloc de tranquilitat, l’interessat pel seu vessant artísitc o el que el viu com a un lloc de ceremònies nigromàntiques.
Però el cementeri és un dels llocs més democràtics de la nostra societat, de la meteixa forma i en el mateix recinta acaba els seus dies el ric i el pobre, el poderós i l’humil, el triomfador i el fracassat. La riquesa exterior de la tomba denota la diferència que hi hagué en vida, però no la que hi ha després de la mort.
Visitant aquest cementeri coneixerem els enterraments de diversos personatges: un»soldat del lliurepensament», la «Greta Garbo dels aires», un assassí en sèrie que pogué inspirar a García Berlanga, l’home que va fer somiar mirant a la mar a tota una generació, la darrera víctima d’ETA , i per descomptat la tomba del més ric del cementeri.